La Voyager 2 envia dades a la Terra 42 anys després del seu llançament
Temps de lectura: 1’
Les sondes Voyager van ser llançades el 1977 per estudiar de prop el sistema solar. Han passat 42 anys i segueixen enviant dades, però des de molt més lluny, de l'anomenat espai interestel·lar. Cinc articles publicats a la revista Nature Astronomy analitzen la informació enviada l'any passat per la Voyager 2.
La Voyager 2 es va convertir l'any passat en la segona nau espacial, després de la Voyager 1, que surt de l'heliosfera, la part de l'espai on arriba el vent solar.
El vent solar és un flux de partícules emeses pel Sol. La zona on ja no es detecten s'anomena heliopausa i és allà on es pot dir que comença l'espai interestel·lar. La Voyager 1 va arribar a aquest límit fa set anys, però alguns dels seus instruments estaven espatllats i no va poder enviar certes dades. La Voyager 2 ho ha compensat.
Aquesta nau de poc més de 800 quilos va travessar el límit entre l'heliosfera i el medi interestel·lar el 5 de novembre del 2018, ara fa un any. En aquell moment es trobava a uns 17.800 milions de quilòmetres. Els investigadors han estudiat a fons les dades que va enviar i ara revelen alguns claus d'aquella regió.
Així, els instruments de la Voyager 2 suggereixen que el límit de l'heliosfera és més prim i llis del que feia veure la Voyager 1. També ha trobat, més enllà, un camp magnètic molt potent. John Richardson, del Massachusetts Institute of Technology, i els seus col·legues dedueixen, en el seu article, que la transició a través de l'heliopausa va durar menys d'un dia. També conclouen que el medi interestel·lar proper a aquest límit és més calent i variable del que se suposava.
