Les rebequeries dels nens en augment

El teletreball i el tancament de les escoles comporta aquesta situació
Les rebequeries dels nens en augment

Temps de lectura: 2’

Sens dubte ser permissiu ha estat una necessitat. El camí a la nova normalitat, per als pares, pot esdevenir un camí més complicat que per a la resta. Resumint, els petits hauran de reaprendre, o aprendre, a tolerar la frustració. I en aquest camí, les rebequeries poden reaparèixer o aparèixer amb força, ja que són moltes les situacions que desperten la frustració:

  • No diferenciar els temps de treball i de descans de pare i la mare els porta a no saber quan ni com anar-hi.
  • No poder sortir al carrer sense una explicació clara del motiu.
  • Amb el confinament, l'acumulació d'energia, més si l'espai és petit, els alterarà.
  • El pare i la mare ja no estan sempre a casa amb la desescalada.
  • Trobar a faltar a algun familiar que vegin cada dia.
  • Compartir tots els espais amb els germans.

Com actuar i acompanyar els més petits en les seves rebequeries per assolir aquesta autoafirmació comprensible i sana?

Reconeixent la nostra pròpia frustració davant la conducta de l'infant. Hem de recordar sempre que, com a adults, som el model a seguir per als més petits. Fer responsable a l'infant del meu propi malestar, frustració o desesperació seria injust per a ell. Com adults, hem de buscar la manera de descarregar aquesta energia que ens intoxica i ens dificulta mantenir la calma. Si nosaltres no som capaços d'autoregular, els nostres fills només deixaran de fer allò que ens molesta per por.

- Com descarregar aquesta energia?

  • Demanar el relleu a l'altre progenitor.
  • Cercar un espai on poder aïllar-nos i tenir una estona per un mateix.
  • Acceptar la nostra reacció com a normal, i donar-se el temps necessari per tornar a la calma.
  • Qualsevol cosa que ajudi a no mostrar la pitjor cara d'un mateix.

Comprenent part del moment evolutiu i la innocència de l'infant A poc a poc s'espera d'ells que es facin càrrec d'una part del seu món emocional. I aquest conflicte intern està carregat d'ansietat i ambivalència. Pot semblar que arriben autonomia, pel que són moments de paciència i temps per poder anar integrant les noves exigències.

La naturalesa de la rebequeria amaga aquesta cruïlla, on el nen vol que s'atengui la seva necessitat sigui com sigui, com si es tractés d'un nadó, i alhora exigeix que la seva autonomia es mantingui intacta i no s'envaeixi el seu terreny.

Com? De la següent manera:

  • Controlar la nostra reacció. Estar present sense mostrar-alterats davant la seva conducta.
  • Quan la seva energia baixi, i la rebequeria perdi força, és bon moment per mostrar-nos acollidors ..
  • Quan tots estiguin calmats, tant ells com nosaltres, és bon moment per mirar des del cor, i intentar intuir què podria amagar la seva rebequeria.
  • Toca posar paraula, i intentar reflectir-li què pot estar amagant la seva rebequeria. No només nosaltres necessitem entendre-ho, ells també, ja que la rebequeria només és la manera que tenen per poder expressar alguna descompensació emocional.
CADENA 100