Catalunya compta amb 97 platges de bandera blava

El projecte de Bandera Blava va sorgir en 1985 gestionat per la Fundació per a l'Educació Ambiental (FEE) a França, i es va començar a estendre pel continent amb el suport de la Comissió Europea. En l'actualitat són 49 països de tot el món els que participen en el projecte. La platja ha de comptar amb les instal·lacions i estàndards exigits per complir els criteris de Bandera Blava. Els criteris es divideixen en tres grups segons la seva importància: els imperatius, que són obligatoris; els criteris guia, aconsellats però no obligatoris; i els que només s'apliquen a una àrea geogràfica determinada, que en les altres vénen indicats com no aplicables. Per complir amb els estàndards d'una bona qualitat de les aigües de bany una platja ha de tenir, com a mínim, un punt de mostreig, i s'han de realitzar anàlisis cada 30 dies, com a màxim, en temporada de bany, i un total de vuit a l' any com a mínim. Per aconseguir la Bandera Blava, l'aigua ha d'obtenir un resultat de qualitat excel·lent en tots els seus punts de mostreig. S'han de controlar els paràmetres fisicoquímics per comprovar que el pH es troba en el seu rang normal i que no hi ha contaminació flotant. Des de l'any passat, a més, s'han de tenir en compte els abocaments d'aigües residuals que puguin afectar la platja, tot i la seva procedència sigui externa al municipi, ja que d'això pot dependre l'obtenció de la bandera.

La comunitat estrella en banderes blaves segueix sent València, que compta amb un total de 150, repartides 135 en platges i 15 en ports. La segueixen Catalunya amb 120 (97 platges) i Galícia amb 119 (107 platges). Aquest any, Catalunya ha perdut tres banderes. En concret, quatre platges de Barcelona , però adquireixen una en un port esportiu.